Còmic Europeu Tapa Dura

No es pot parlar de còmic europeu sense fer referència a les diferents escoles de la "Bande Desinée" o historieta franc-belga, origen i corrent principal del comic realitzat a Europa.

L'origen de la "Bande Desinée" es remunta a les vinyetes de caricatura política de la revista "Le Caricature" en 1830 i a la publicació de Rodolphe Töpffer "Els Amors del Senyor Vieux Bois" presentada el 1837. No obstant això l'obra que va marcar el camí de la "bande desinée", aconseguint cotes de popularitat inimaginables, és la sèrie "Les aventures de Tintín" del dibuixant belga Georges Remi (més conegut com a "Hergé"), el primer àlbum de la qual data de 1929.

En 1945 l'editorial "Le Lombard" publica a Bèlgica la revista "Tintín", en la qual a part d'Hergé, publiquen els seus treballs molts altres autors que acaben per definir l'anomenat estil de la "escola de Brussel·les" o "línia clara". Per la mateixa època i també a Bèlgica sorgeix la revista "Spirou" amb un estil diferent, conegut com a "escola de Marcinelle" i de la qual el dibuixant "Jijé"" acostuma a ser presentat com un dels autors més destacats.

Tot i que la historieta franc-belga es troba en l'origen del còmic europeu, avui dia podem trobar producció i escoles pròpies en altres països com Itàlia (el "Fumetto" amb el "Curt Maltès" d'Hugo Pratt com a màxim exponent) i Espanya (amb l'escola iniciada per la famosa revista "TBO").

- L'enquadernació sol ser en forma dellibre en tapa dura, ja que normalment les històries del còmic europeu s'estenen gairebé sempre més enllà de les 40 pàgines.

- Les històries de cada àlbum solen ser independents, encara que es tracti d'una sèrie.

- Els guions en el cas del còmic europeu tendeixen a ser més elaborats que, per exemple, les històries de superherois típiques del còmic americà i definitivament més elaborats que els guions del Manga (encara que, com en tot, hi ha excepcions).

- El dibuix normalment presenta un grau de detall major que en el cas del Manga.

És un tipus d'enquadernació que confereix un acabat de gran qualitat, motiu pel qual és molt utilitzada per a enquadernar còmic europeu.

En aquest article del nostre blog:tipus d'enquadernació, t'expliquem detalladament l'enquadernació en tapa dura.

• Les tapes són més grans que el bloc de les pàgines interiors i les guardes. És a dir, si el bloc dels interiors i de les guardes mesura 21 x 29,7 cms., el còmic acabat mesura 21,3 x 30,3 cms., és a dir, 3 mm. més pel cap, 3 mm. més pel peu i 3 mm. més per la part frontal.
• El llom pot ser pla (o recte) o rodó. Està més estès el llom recte, ja que en general és més econòmic que el rodó. Aquest últim dóna un aspecte més clàssic, quan es vol dotar d'un plus d'elegància.
• A la portada, en primer lloc, l'àrea de sagnat ha de ser de 20 mm., en lloc dels 3 mm. habituals. Això es deu al fet que el paper de portada ha de folrar el cartró per la part frontal i a més embolicar a manera de pestanya uns 15-20 mm. pel dors del cartró.
• En segon lloc, a la mida del llom en si (segons el gruix real d'una maqueta de tacte del paper dels interiors) cal afegir 5 mm. en concepte del gruix del cartró.
• A més, a cada costat del llom cal afegir sengles franquícies, de 10 mm. cadascuna (20 mm. en total).
• Utilitza sempre programes professionals de maquetació com Adobe InDesign.
• Utilitza l'opció de pàgines enfrontades en obrir el document nou, així les pàgines queden encarades com en un llibre i és més fàcil el seu disseny.
• I finalment, i no menys important, fes sangs a totes les pàgines i elements que hagin de portar-les d'acord al disseny.